Jo no sé que em passa
Però es sentir la teva veu …
I llavors ja no sòc jo, és l´altra la que parla, la què sent
Jo no sé que em passa
Pero no puc pensar amb claretat quan em mires de reüll
I tammateix és tan clar…
Jo no sé que em passa
Pero has aconseguit que hi puje a la lluna
I és tan alta….
que em cauré de mala manera, ho sé
4 comentarios:
Hermoso, muy hermoso ... la luna está a puntito hoy de mostrarsenos en todo su esplendor, por cierto, y y asabes, esas noches de luna llena son peligrosas, nos creemos que está más cerca y que podremos alcanzarla.
De vegades, qui ens fa pujar a la lluna, sap mantenir-nos només amb la palma de la seva mà.
I si confies?
I si no t'anticipes i gaudeixes del que et passa aquí i ara?
Un petó.
Mai m'ofegue a la distància,
mai em caigui per damunt,
l'anyoranza, la tardanza,
d'un malcarat dins de l'ull.
No em deixis la llum encesa,
que no vull veure el cantar,
damunt de tu, estesa,
del tems que passi a la llar.
Donam la meva petita,
a on estic amagat,
fes me la mar, torradeta.
A jo me l'has donat,
com quan passeig per la caleta,
d'un somni ben somiat.
Jo si que sé que et passa, està molt clar...
Publicar un comentario